PEL·LÍCULA
EL PIANISTA
Varsòvia, 1939. Wladyslaw Szpilman, és un cèlebre compositor i pianista polonès d'origen jueu que es veu sorprès per l'atac de l'artilleria nazi mentre interpreta en directe una peça de Chopin a la ràdio estatal polonesa.
A partir d'aquest moment, Szpilman comença una amarga odissea en solitari per tota Varsòvia i és testimoni de la brutal ocupació nazi. El seu prestigi com a músic el salva de la deportació i es veu obligat a viure al cor del devastat ghetto de Varsòvia. Allà lluitarà per mantenir-se viu, suportant tot tipus de patiments i veient-se separat de la seva família i d'aquells als que més estima. Sense menjar i en silenci, veu com la ciutat va transformant. Ja en els dies finals de la guerra, Szpilman arriba a una casa semierudida on troba un piano. Allà, un oficial nazi li descobreix, però en sentir la música que toca, queda tan meravellat que decideix perdonar-li la vida. El seu talent musical li ha salvat la vida de nou ...
acaba amb l'arribada dels russos, que per poc el maten, ja que portava posat l'abric de l'oficial nazi, que l'hi regalo perquè tenia fred . Però els russos es donen compte que no és un nazi i li salven .Més tard l'oficial nazi és detingut i li diu als russos que l'ajudo Wladyslaw Szpilman i li llevat la vida, però quan el pianista arriba ja és tard havien matat el nazi . Però la pel·lícula tracta de com aquest home salva la seva vida una i altra vegada ...
Direcció : ROMAN POLANSKI
Producció : ROMAN POLASKI
ROBERT BENMUSSA
ALAIN SARDE
Guió: RONALD HARWOOD
WLADYSLAW SZPILMAN
Va néixer a París amb el nom de Raimund Roman Liebling, fill de pare jueu polonès i de mare d'origen rus d'ascendència familiar jueva i catòlica.
La família Polanski abandonà França el 1937 i durant la Segona Guerra Mundial van ser internats pels nazis en el camp de concentració de Auschwitz on la mare de Polanski morí, però ell i el seu pare sobrevisqueren tot i que no es van tornar a trobar fins 1945.
Polanki estudià cinematografia a Polònia, concretament a la ciutat de Lodz i allí conegué el prestigiós director Andrzej Wajda qui l'animà a seguir la seva carrera cinematogràfica. Els primers films van ser curtmetratges i la seva obra més important d'aquest període polonès és el l’argumentar-te Ganivet sota l'aigua de 1962 el qual va obtenir una nominació per als premis Oscar, dins la categoria a la millor pel·lícula estrangera.
A partir d'aquell moment les seves pel·lícules es farien al Regne Unit: Repulsion (1965) i Cul-de-Sac (1966) i la paròdia del cinema de terror Dance of the Vampires (1967) on va conèixer a l'actriu emergent Sharon Tate amb qui es va casar el 1968 i que seria brutalment assassinada amb altres persones la nit del 9 d'agost de 1969 per membres de la família Manson. D'ella Polanski ha dit que tothom coneixia la seva gran bellesa però no tothom sabia com era de bona persona. Al 1997 dirigiria al teatre una adaptació musical de la pel·lícula.
El 1968 va rodar a la ciutat de Nova York als Estats Units a l'edifici on anys després vivia John Lennon quan va ser assassinat el film Rosemary's Baby conegut a Espanya sota el títol de La llavor del diable que és una faula d'inspiració satànica que ha tingut una llegenda de malastrugança.
Chinatown el 1974 va significar un gran èxit comercial. En aquesta pel·lícula el protagonista era l'actor Jack Nicholson. En una festa a casa d'aquest actor Polanski va ser acusat de mantenir relacions sexuals amb una noia de de 13 anys, el director va escapar d'Estats units i no hi ha pogut tornar ni tan sols per recollir l'Oscar per la pel·lícula El pianista (2002) que va ser recollit pel seu amic Harrison Ford.
A més de dirigir també ha intervingut com actor en nombroses pel·lícules sovint en aparicions especials conegudes en el lèxic cinematogràfic com cameos. Sharon Tate també té una aparició esporàdica en La llavor del diable protagonitzada però per Mia Farrow
Un dels trossos més importants per nosaltres ha estat l’ escena en que els nazis entren a casa d’ una família jueva i demanen que tots s’ alcin de les cadires on estaven, però hi ha un avi que esta en cadira de rodes y no es pot posar dret, després de dir-li reiterades vegades que s’ alces, el nazis l’ agafen i el tiren pel balcó amb la cadira de rodes.
Una de les coses que més impacte d’ aquesta escena es l’ autoritat que tenen el nazis per entrar als guetos amb tota llibertat i fer els que el plau. I no tenen cap miraments. Si no els obeeixen seran castigats amb vexacions o amb la mort.
I altre de les escenes que ens han impactat, son les escenes de misèria que surten arran de tota la pel·lícula. Ens referim a les persones mortes que hi ha pel carrer i com la gent passa d’ ells com si res. Com si fossin deixalles. Durant tot el film es mostra molta fredor per part dels nazis com per els jueus.
Un dels temes o assumptes mes desenvolupats i de mes importància a la pel·lícula es el tema de la fam i la misèria. Durant l’època d’entreguerres com el que tracta el film, era un època de misèries, en que la poca producció impossibilitava a les famílies mes pobres poder menjar, ja que a l’haver-hi tan poca producció i tants pocs aliments feia augmentar els preus i provocava la fam a milions de famílies.
L’època d’entreguerres representa una època de misèria i pobresa, en que a causa de les guerres la majoria de les famílies perden les seves cases, pertinences... i sense treball, la qual es queden sense res.
A la pel·lícula ho podem relacionar amb les escenes com per exemple una quan un home tracta de robar-li a una dona el menjar i li cau a terra, però això no li impedeix a l’home menjar del terra.
Una altre escena es quan la família protagonista en un moment determinat compren un caramel per 20 dòlars ( car) i el parteixen en 6 trossos per poder menjar alguna cosa. Aquests tan solos son exemple de la pel·lícula en que es veu clarament la fam i lo car que s’estava en l’època.
Hitler i el nacionalsocialisme Alemany
El novembre de 1912 els obrers i els mariners de la flota de guerra d’Alemanya van encapçalar una revolució que volia la fi de la guerra i la democratització del país. L’ emperador Guillem II, mancat de suport, va haver d’abdicar i, tot seguit, es va proclamar la República. El partit Socialdemòcrata, fins aleshores a l’oposició, na formar un govern de caràcter reformista, renunciant a instaurar a Alemanya un república soviètica similar a la que hi havia a Rússia des de l’ octubre de 1917. La nova república alemanya, que es coneix amb el nom de República de Weimar perquè la Constitució es va aprovar en aquesta ciutat, va haver de fer front a una situació molt critica derivada de les conseqüències del tractat de Versalles i les reparacions de guerra. A partir de 1942 la situació es va estabilitzar i, fins al 1929, alemanya va conèixer uns anys d’ expansió econòmica.
EL PIANISTA
· Breu resum del film:
Basada en la vida real de Wladyslaw Szpilman, la pel·lícula El pianista relata la supervivència i els patiments d'aquest afamat músic en la II Guerra Mundial. Varsòvia, 1939. Wladyslaw Szpilman, és un cèlebre compositor i pianista polonès d'origen jueu que es veu sorprès per l'atac de l'artilleria nazi mentre interpreta en directe una peça de Chopin a la ràdio estatal polonesa.
A partir d'aquest moment, Szpilman comença una amarga odissea en solitari per tota Varsòvia i és testimoni de la brutal ocupació nazi. El seu prestigi com a músic el salva de la deportació i es veu obligat a viure al cor del devastat ghetto de Varsòvia. Allà lluitarà per mantenir-se viu, suportant tot tipus de patiments i veient-se separat de la seva família i d'aquells als que més estima. Sense menjar i en silenci, veu com la ciutat va transformant. Ja en els dies finals de la guerra, Szpilman arriba a una casa semierudida on troba un piano. Allà, un oficial nazi li descobreix, però en sentir la música que toca, queda tan meravellat que decideix perdonar-li la vida. El seu talent musical li ha salvat la vida de nou ...
acaba amb l'arribada dels russos, que per poc el maten, ja que portava posat l'abric de l'oficial nazi, que l'hi regalo perquè tenia fred . Però els russos es donen compte que no és un nazi i li salven .Més tard l'oficial nazi és detingut i li diu als russos que l'ajudo Wladyslaw Szpilman i li llevat la vida, però quan el pianista arriba ja és tard havien matat el nazi . Però la pel·lícula tracta de com aquest home salva la seva vida una i altra vegada ...
- Personatges:
- DADES TECNIQUES
Direcció : ROMAN POLANSKI
Producció : ROMAN POLASKI
ROBERT BENMUSSA
ALAIN SARDE
Guió: RONALD HARWOOD
WLADYSLAW SZPILMAN
· DIRECTOR
Va néixer a París amb el nom de Raimund Roman Liebling, fill de pare jueu polonès i de mare d'origen rus d'ascendència familiar jueva i catòlica.
La família Polanski abandonà França el 1937 i durant la Segona Guerra Mundial van ser internats pels nazis en el camp de concentració de Auschwitz on la mare de Polanski morí, però ell i el seu pare sobrevisqueren tot i que no es van tornar a trobar fins 1945.
Polanki estudià cinematografia a Polònia, concretament a la ciutat de Lodz i allí conegué el prestigiós director Andrzej Wajda qui l'animà a seguir la seva carrera cinematogràfica. Els primers films van ser curtmetratges i la seva obra més important d'aquest període polonès és el l’argumentar-te Ganivet sota l'aigua de 1962 el qual va obtenir una nominació per als premis Oscar, dins la categoria a la millor pel·lícula estrangera.
A partir d'aquell moment les seves pel·lícules es farien al Regne Unit: Repulsion (1965) i Cul-de-Sac (1966) i la paròdia del cinema de terror Dance of the Vampires (1967) on va conèixer a l'actriu emergent Sharon Tate amb qui es va casar el 1968 i que seria brutalment assassinada amb altres persones la nit del 9 d'agost de 1969 per membres de la família Manson. D'ella Polanski ha dit que tothom coneixia la seva gran bellesa però no tothom sabia com era de bona persona. Al 1997 dirigiria al teatre una adaptació musical de la pel·lícula.
El 1968 va rodar a la ciutat de Nova York als Estats Units a l'edifici on anys després vivia John Lennon quan va ser assassinat el film Rosemary's Baby conegut a Espanya sota el títol de La llavor del diable que és una faula d'inspiració satànica que ha tingut una llegenda de malastrugança.
Chinatown el 1974 va significar un gran èxit comercial. En aquesta pel·lícula el protagonista era l'actor Jack Nicholson. En una festa a casa d'aquest actor Polanski va ser acusat de mantenir relacions sexuals amb una noia de de 13 anys, el director va escapar d'Estats units i no hi ha pogut tornar ni tan sols per recollir l'Oscar per la pel·lícula El pianista (2002) que va ser recollit pel seu amic Harrison Ford.
A més de dirigir també ha intervingut com actor en nombroses pel·lícules sovint en aparicions especials conegudes en el lèxic cinematogràfic com cameos. Sharon Tate també té una aparició esporàdica en La llavor del diable protagonitzada però per Mia Farrow
· FILMOGRAFIA
- Zaczarowany rower (Bicicleta màgica) 1955
- Uśmiech zębiczny (El somriure, literalment El somriure dentut) 1957
- Rozbijemy zabawę... (La dansa, literalment S'ha acabat el ball...) 1957
- Morderstwo (L'assassí, literalment Assassinat) 1957
- Dwaj ludzie z szafą (Dos homes i un guarda-roba) 1958
- Gdy spadają anioly (Quan els àngels cauen) 1959
- Gros et le maigre, Le (El gras i l'esprimatxat) 1961
- Ssaki (Mamífers) 1962
- Nóż w wodzie (Ganivet sota l'aigua o Ganivet a l'aigua) 1962
- Plus belles escroqueries du monde, Les, (segment "La Rivière de Diamants") 1964
- Repulsió 1965
- Cul-de-Sac 1966
- The Fearless Vampire Killers (o Dance of the Vampires) 1967
- La llavor del diable 1968
- Macbeth 1971
- What? (o Diary of Forbidden Dreams) 1973
- Chinatown 1974
- Le Locataire (o The Tenant) 1976
- Tess 1979
- Pirates 1986
- Frenètic 1988
- Bitter Moon 1992
- Death and the Maiden (La mort i la donzella) 1994
- La novena porta 1999
- El pianista 2002
- Oliver Twist 2005
- Chacun son cinéma, ou Ce petit coup au coeur quand la lumière s'éteint et que le film commence 2007 (segment "Cinéma Erotique")
- The Ghost Writer 2010
- PART MES DESTACADES
Un dels trossos més importants per nosaltres ha estat l’ escena en que els nazis entren a casa d’ una família jueva i demanen que tots s’ alcin de les cadires on estaven, però hi ha un avi que esta en cadira de rodes y no es pot posar dret, després de dir-li reiterades vegades que s’ alces, el nazis l’ agafen i el tiren pel balcó amb la cadira de rodes.
Una de les coses que més impacte d’ aquesta escena es l’ autoritat que tenen el nazis per entrar als guetos amb tota llibertat i fer els que el plau. I no tenen cap miraments. Si no els obeeixen seran castigats amb vexacions o amb la mort.
I altre de les escenes que ens han impactat, son les escenes de misèria que surten arran de tota la pel·lícula. Ens referim a les persones mortes que hi ha pel carrer i com la gent passa d’ ells com si res. Com si fossin deixalles. Durant tot el film es mostra molta fredor per part dels nazis com per els jueus.
· ASSUMPTES A TRACTAR
Un dels temes o assumptes mes desenvolupats i de mes importància a la pel·lícula es el tema de la fam i la misèria. Durant l’època d’entreguerres com el que tracta el film, era un època de misèries, en que la poca producció impossibilitava a les famílies mes pobres poder menjar, ja que a l’haver-hi tan poca producció i tants pocs aliments feia augmentar els preus i provocava la fam a milions de famílies.
L’època d’entreguerres representa una època de misèria i pobresa, en que a causa de les guerres la majoria de les famílies perden les seves cases, pertinences... i sense treball, la qual es queden sense res.
A la pel·lícula ho podem relacionar amb les escenes com per exemple una quan un home tracta de robar-li a una dona el menjar i li cau a terra, però això no li impedeix a l’home menjar del terra.
- CONTEXT ( comentari de l'època)
Hitler i el nacionalsocialisme Alemany
- La república de Weimar
- El nazisme
Acabada la guerra, Alemanya es trobava en una situació completament caòtica. Com a Itàlia, els excombatents eren un sector social nombrós, decebut i en gran desocupat. Adolf Hitler va ingressar en un petit partit, el Partit Obrer Alemany, del qual ben aviat va ser el màxim dirigent. Aquest partit rebutjava el tractat de Versalles, demanava el rearmament d’ alemanya, la unió amb Àustria, la participació dels obrers en els beneficis empresarials i, sobretot propugnava un antisemitisme ferotge. El partit, que poc desprès es ca denominar Partit Obrer Nacionalsocialista Alemany o partit Nazi, va organitzar un cop d’ estat (novembre de 1923), que va ser un complet fracàs. Hitler va ser empresonat i el nazisme va perdre la força inicial.
Però les coses van canviar radicalment arran de crac de 1929. Els capitalistes nord-americans van repatriar el capital invertir a Alemanya, la qual cosa va provocar la fallida de moltes de les empreses alemanyes i, consegüentment, l’ aparició d’un nombrós atur. Hitler va saber aprofitar-se del descontentament popular: el partit nazi es va convertir ràpidament en el grup majoritari del Parlament i Hitler va ser nomenat canceller (gener de 1933). Com anteriorment havia fet Mussolini a Itàlia, els nazis van aprofitar el poder aconseguit democràticament per instaurar una dictadura de la qual Hitler, proclamat führer “conductor” era el cap indiscutit.
- El tercer Reich
La dictadura de Hitler es va caracteritzar des del primer moment per l a seva extrema duresa. El nou regim, denominat Tercer Reich, era una dictadura totalitària que controlava tots els aspectes de la vida dels alemanys. Tots els partits van ser prohibits i el funcionariat va ser depurat. La policia política, la Gestapo, perseguia les persones considerades contraries al regim, moltes de les quals van ser tancades en camps de concentració.
Però l’ aspecte més característic i cruel del nazisme va ser el seu caràcter racista i antisemita. Els jueus eren considerats una raça inferior i degenerada, els acusaven de ser responsables de la decadència d’ Alemanya i van ser sotmesos a tot tipus de discriminacions i vexacions. Amb les lleis de Nuremberg (setembre de 1935)van ser desposseïts de la ciutadania alemanya, els van negar l’ exercici de determinats oficis, alhora que es va prohibir els matrimonis entre alemanys i jueus. La violència contra els jueus va arribar a extrems inimaginables la nit del 9 al 10 de novembre de 1938 <la nit dels vidres trencats>, quan els militants nazis van assaltar els barris jueus (guetos) i van assassinar centenars de persones. Però el pitjor de tot va arribar amb l’ esclat de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), quan el règim nazi va assassinar en els camps d’ extermini sis milions de jueus i de persones d’ altres grups ètnics considerats inferiors.
- Ideologia de la pel·lícula ( baix ideologic)
Aquesta pel·lícula presenta una tendència a posar-se al costat dels que pitjor ho van passar en la guerra. El director mostra les deplorables condicions de vida dels jueus a l'època de Hitler. Perquè no ens mostra com Hitler anava conquerint territoris i s'anava fent cada vegada més l'amo del món, ens mostra com els jueus eren explotats i humiliats pels nazis. Els jueus tot i ser gent molt intel·ligent i valida els tractaven malament per les seves creences. La meva opinió és que algú ningú hauria de maltractar a ningú per les seves creença religioses, si aquestes no perjudiquen a la resta. En conclusió la xenofòbia no és una manera de vida adequat. El director també ens ensenya als nazis com els dolents, ells són els monstres de la pel·lícula. Però el director ens mostra que fins i tot en el pitjor hi ha alguna cosa bona amb l'oficial nazi que protegirà el protagonista de la pel·lícula. Nazi i jueu comparteixen gustos però la rivalitat entre els seus ideologies és massa forta.
v
· Opinió de la pel·lícula
Per acabar, el film ens mostra la gran importància de la fam , misèria, pobresa... que pateixen la població, sobre tot els jueus.
Aquesta pel·lícula ens a agradat, en l’aspecte que ens mostra tot el més real possible, la crueltat, frieltat de patien en l’època. La musica , la qual queda perfectament a l’uníson amb escenes de mort o desolació dels personatges.
En aquest cas, la musica, cobra una gran importància, ja que el personatge es pianista i això li dona la pel·lícula una emoció i sentiment més profund que arriba al públic. Per tant, aquest film ens transmet o ens vol donar a entendre la crueltat i pobresa de l’època on la musica en aquest cas te una gran importància.
· Bibliografia utilitzada
- Autor ( director): Viquipedia
- Vídeos : youtube
- Argument... : pel·lícula
