“El Beso” i “Las tres edades de la mujer” ( obra que criticarem). La tela de les dues obres tenienen una composició similar, ja que les zones laterals estan sense cobrir i el fons aquesta cunstituido per taques cromàtiques.
Centrant-nos en l'obra "les 3 edats de la dona", és una pintura a l'oli de 180 x 180 cm realitzat pel pintor austríac Gustav Klimt. És notable la decoració que Klimt, d'acord amb els cànons del modernisme, va dissenyar per al fons de la composició.
Al centre podem observar les 3 edats de la dona davant d'un camp de flors grogues imperfectes, daurades i negres. Aquests fons ens recorden els mosaics bizantins de Ravenna, que tant agradava i atreia a Gustav Klimt.
Endinsant-nos en el quadre, en primer pla n'apareixen una mare amb el seu fill/a en braços, ambdues recolzant el cap l'una sobre l'altra, amb els ulls tancats en gest de dormir a l’igual que la seva petita el sexe el qual no podem contemplar en estar la seva figura ajustada contra la mare.
També apareix una vella nua de perfil amb el rostre cubert per la seva llarga cabellera i emportant la mà esquerra cap a la cara, és la representació de la vellesa. D'aquesta manera podem apreciar la representació del naixement, la maduresa i la decadència. Es representa, amb una cruesa sense precedents, la síntesi entre la dona nena la dona creadora de vida i la dona portadora de mort, no només la vellesa, sinó, també, la mort. És a dir, el cercle de vida. Sens dubte, ens diposita en un infinit: tan real com desconegut la idea de la vellesa com de tristesa i solitud. De fet la nena i la dona estan abraçades i la jove se la veu plena i feliç, mentre la dona amaga la seva cara a la mà, com si estigués plorant.
De nou, Klimt evoca l'important paper de la dona a la vida, ludint al seu costat femení, el que alguns especialistes interpreten com la rebelión de Edipo.El mestre vienès s'ha inspirat en una obra de Rodin per a la figura de la dona, manifestant l'admiració cap al escultor francès. Una vegada més, trobem el característic gust per les línies ondulades, el superb dibuix i el decorativisme que defineixen la pintura de Klimt. Les tonalitats brillants emprades contrasten amb el fons neutre, apreciant la renúncia a la perspectiva tradicional que es manifesta en el mestre vienès
